Seda

Autor/a: Alessandro Baricco
Editorial: Edicions de la Magrana
Any de la publicació: 1997
Pàgines: 96
Gènere: Narrativa
Llengua disponible: Català i espanyol




Segle XIX, Hervé Joncour de Lavilledieu (Fança), per viure, compra i ven cucs de seda. Està casat amb l'Hélèna, i no tenen fills.

Arriba una epidèmia que afecta les cries de cucs de tot europa. Hervé decideix anar a l'altra banda, a Síria i a Egipte, però l'epidèmia també acaba arribant fins aquests països.

Baldabiou un home que 20 anys enrera havia entrat el poble, recomana als criadors de cucs de seda de Lavilledieu confiar amb en Hervé Joncour per anar al Japó a comprar cucs de seda. Aquell temps Japó vivia completament separada de la resta de la humanitat, refusant qualsevol contacte amb la resta, prohibint l'accés a qualsevol estranger i eren resignats a vendre la seva seda. 

Un cop a Japó, Hervé compra els ous dels cucs seda (idea de Baldabiou per poder tenir seda). Quan ja ho té tot enllestit i es disposa a empendre el camí de tornada, un home japonès li fa entendre a Hervé que Hara Kei el vol veure'l.

Hara Kei és l'amo de Japó. L'hi pregunta a Hervé que qui és i què fa allà (tot això amb francès). Hervé li explica el millor possible, sense saber fins a quin punt Hara Kei era capaç d'entendre'l. Mentres ells dos tenien aquesta conversa, hi havia una dona que no tenia els ulls orientals i el qual el seu rostre era el d'una noieta. El rostre d'aquesta dona, Hervé no l'oblidarà mai. 

M'ha agradat aquest llibre. Com diu en la descripció del llibre, això no és una novel·la. Ni tampoc un conte. Això és una història. Es podria dir que és una història d'amor. Però si només fos això, no hauria valgut la pena explicar-la.
L'argument d'aquesta història és el triangle amorós de Hervé, la dona que els seus ulls no eren orientals i Hélèna que sembla un personatge secundari, però cap al final del llibre descobreixes que estàs equivocat.
Una història curta, senzilla de llegir-la, sensual, i amb un final sorprenent.

Frase extreta del llibre:

<< S'hauran adonat que aquests homes observen, el seu destí tal com, la majoría, solen observen un dia de pluja.>>