Jane Eyre

Autor/a: Charlotte Bronte

Editorial: Alba Editorial

Any de la publicació: 1999

Pàgines: 696

Gènere: Narrativa

Llengua disponible: Espanyol

Jane Eyre és una nena orfe. La seva custòdia se l'ha quedat la seva tia política, una dona poc afectuosa i que no tolera la Jane.

La seva tia decideix portar-la a un orfenat (miserable) perquè així ja no haurà de cuidar-la més.

La vida en aquest orfenat serà penosa.El director i tresorer de l'orfenat, el senyor Brocklehurst (en una de les seves poques visites), humilia la Jane obligant-la a pujar en un tamboret durant tot el dia i fins l'hora de sopar.
En aquest orfenat coneixerà a dues persones que la faran canviar de conducta: la senyora Temple i la Helen, una nena orfe.
A l'orfenat hi haurà una epidèmia de Tifus i per desgràcia moriran algunes nenes de l'orfenat. Després d'un temps, l'epidèmia anirà desapareixent i es començarà a investigar els motius del brot de Tifus.
La reputació del senyor Brocklehurts quedarà desprestigiada després de saber en quines condicions obligava a estar les nenes.
Després d'això, diverses persones ajudaran a augmentar la qualitat de vida de l'orfenat.
Jane passarà 8 anys més a l'orfenat i adquirirà coneixements com parlar en francès, tocar el piano, saber cusir... 

Amb divuit anys, Jane decideix que és hora d'independitzar-se i comença a anunciar-se com institutriu en els diaris.
Després d'uns dies, Jane rep una carta de la senyora Fairfax, la majordoma de la mansió Thornfield. Jane serà l'institutriu d'Adèle, filla d'una ballarina francesa i del que ara té la custòdia el senyor Rochester, l'amo de la mansió Thornfield.
La vida de Jane Eyre trontollorà en arribar a la mansió Thornfield. 

Aquesta novel.la és una delícia llegir-la. Et deixa amb les ganes de seguir llegint per a saber què li continua passant a la Jane. Et commou, els personatges te'ls creus, la història està molt ben explicada i molt ben executada.
L'escena entre Jane i Helen al llit és commovedora, els diàlegs que mantenen Jane i Rochester són profuns i aguds. Cap dels dos vol quedar malament davant de l'altre i es posen a prova i diuen el que pensen. 

Per molts adjectius bons que escrigui, em quedaré curta al descriure aquest llibre.
He gaudit molt d'aquesta novel·la, m'ha atrapat des de la primera pàgina. M'ho he passat realment bé llegint-la.

Vaig llegir Jane Eyre perquè en una pel.lícula van anomenar aquest llibre i en aquest moment em va picar la curiositat. 

Jane Eyre és una lectura imprescindible.

Frase extreta del llibre:
<<La sort ha reservat un racó per a vostè. De vostè depèn agafar amb la mà la fortuna que li ofereixen. Que ho faci o no, és discutible.>>

L'estiu que comença

Autor/a: Sílvia Soler

Editoral: Planeta Editorial

Any de la publicació: 2013

Pàgines: 223

Gènere: Narrativa 

Llengua disponible: Català i espanyol

L'estiu que comença ens explica la història de dues famílies, els Balart i els Reig, del poble de Sorrals. Aquestes dues famílies estan unides per l'Elvira i la Roser, amigues de la infància. 

La història ens comença explicant que les dues amigues estan embarassades al mateix temps. L'Elvira, d'un nen (l'Andreu) i la Roser, d'una nena (la Júlia). 

Com cada any, per la nit de Sant Joan, les dues famílies celebren l'aniversari de la Júlia. A la taula no hi pot faltar una magnòlia com a decoració, flor que es troba en el jardí de la família Balart.

La nit dels divuit de la Júlia farà que tot canviï per a les dues famílies. Els matrimonis Balart i Reig passen una setmana al País Basc i tornen per celebrar amb els fills la revetlla de Sant Joan. Però aquell viatge de retorn farà que les vides de les dues famílies trontollin.

Anirem veient com la Júlia i l'andreu maduren, com van passant els anys. Com tota la familia dels Balart i dels Reig es tornen a trobar cada any per la nit de Sant Joan, i  sempre comencen a brindar per l'estiu que comença!

L'estiu que comença no em va acabar d'enganxar, potser perquè el vaig llegir en un moment de crisis de lectura. Potser d'aquí uns mesos me'l tornaré a llegir. També em vull llegir un altre llibre de la Sílvia Soler, "Petons de diumenge". 

El llibre està molt ben explicat, amb delicadesa, els personatges te'ls creus i és fàcil identificar-te amb algun d'ells. 

Sembla una mica còmic explicar aquest llibre ara, ja que la història passa a l'estiu i just aquesta nit comença l'hivern :)

Frase extreta del llibre: 
<< Cadascú viu el dolor com pot, no com vol.>>

Res a témer

Autor/a: Julian Barnes

Editorial: Angle Editorial

Any de la publicació: 2010

Pàgines: 285

Gènere: Inclassificable

Llengua disponibles: Català i espanyol



"Res a témer" no és una novel.la on l'estructura del relat està ordenat en tres parts (principi, nus i desenllaç). És un llibre biogràfic i/o una narració de Julian Barnes.

Barnes ens ofereix un conjunt de reflexions i narracions dels seus temes preferits; la literatura, la música, França, l'art, Déu, la religió i la mort. 

Julian Barnes ens parla com és la seva família: el seu pare era un home callat, i la seva mare parla pels descosits i sempre ha de donar la seva opinió com: <<tinc dos fills, un dels meus fills escriu llibres que puc llegir però que no entenc, i l'altre, escriu llibres que puc entendre però que no puc llegir>>. Els seus avis, que l'avi tenia predilecció pel germà de Barnes. Al germà l'anomena durant tot el llibre com "el filòsof". Que com filòsof, creu que els records sovint són falsos.

Els temes principals del llibre són la religió, la por a la mort i com podem afrontar-la. Barnes aprofita per citar a diferents filòsofs i escriptors per explicar-nos que pensen ells sobre aquests temes.

També ens parla sobre la mort de diferents escriptors com Daudet. Deia que, per ell, la mort s'havia convertit en una mena de persecució, un enverinament de la seva vida, fins a l'extrem que ja no podia canviar de pis sense que els seus ulls busquesin automàticament el lloc per on treurien el taüt.

Personalment, és un llibre que m'ha atrapat. Des de la primera pàgina, ja estava enganxada. És divertit i entretingut, sobre les reflexions que ens narra al llarg de les 285 pàgines del llibre.

frase extreta del llibre:

<< La vida no és llarga ni curta... simplement es fa lenta.>>

Tot sota el cel

Autor/a: Matilde Asensi

Editorial: Planeta Editorial

Any de la publicació: 2006

Gènere: Aventura

Pàgines: 406

Llengua disponibles: Català i Castellà



Elvira és una pintora espanyola que viu desde fa anys a París. Un dia, rep una carta on li diuen que el seu marit (Remy) ha mort a la casa que tenen junts a Xangai, en mans d'uns lladres que van entrar-hi per robar. 

L'Elvira haurà d'anar cap a Xangai, acompanyada de la seva neboda Fernanda (el qual l'Elvira es va veure obligada a cuidar-la quan la Fernanda es va quedar orfa) per fer-se càrrec de l'herència de Remy. Un cop allà descobriran que no hi haurà cap herència, sinó tot el contrari, molts deutes.

Els dos amics del marit, un irlandès Paddy tichborne i el antiquari Lao Jiang, informaran a l'Elvira, que el seu marit va morir en mans de la banda "Green Gang" (la banda de verd). Aquesta banda buscava un objecte relacionat amb el mapa del tresor del primer emperedor Qin Shi Huang.

Tots aniran a ajudar a l'Elvira a buscar el tresor en tota una aventura perillosa. 

Personalment aquest llibre em va decebre molt. Es fa llarg, pesat i avorrit. L'acció arriba molt tard i va avançant molt lentament.

Hi ha massa detalls explicatius i molt repetitius. Molts dels detalls de la cultura oriental no s'acaben d'enendre bé, per part del lector. Personalment, crec que es podria haver estalviat aquests detalls.

Li vaig agafar molta mania a l'Elvira. Em feia l'efecte que anava de moderna per la vida, però que critica a tothom. Sobretot a la seva neboda, el qual li tirava perletes com: gorda, lletja, tonta... tot i que al final la seva neboda fa un gran canvi; s'aprima, aprèn xinès, etc..

En general tots els personatges no acaben d'enganxar, i la historia no acaba mai. 

En resum, em va costar molt acabar de llegir-lo.

Va ser el primer llibre que em vaig llegir de la Matilde Asensi (d'això ja fa anys) i sempre que veig un llibre d'ella li vull donar una segona oportunitat. Al final, però, em decanto sempre per un altre llibre. 

Frase extreta del llibre: 

<<Sóc prudent, Paddy, com diu Sun Tzu, de vegades ens hem de moure "ràpid com el vent, lent com el bosc, rabent i devastor com el foc, immòbil com una muntanya".>> 

Una lectora poc corrent

Autor/a: Alan Bennet
Editorial: Empúries
Any de la publicació: 2008
Gènere: Ficció
Pàgines: 95
Llengua disponible: Català i Castellà



La protagonista d'aquest llibre és la reina d'Anglatera "Isabel II".

Un dia passejant pel jardí del castell de Bucckingham, els gossos del castell no paren de bordar. La reina, curiosa, seguix els lladrucs que la portaran a un indret desconegut dels seus mateixos jardins. En un racó del jardí, descobreix una biblioteca mòbil pels treballadors del castell. Allà coneix l'únic usuari de la biblioteca, en Norman Seakins, un ajudant de cuina del castell de Buckingham.
Aquell dia agafarà un llibre de préstec una mica obligada per les circumstàncies. Sense saber-ho, cau en la temptació de llegir-lo. Des d'aquell moment, les visites a la biblioteca mòbil seran freqüents i també les xerrades on l'assessorarà en Norman.
La reina "Isabel II" s'aficiona a la lectura, on sa majestat deixa de banda les seves obligacions com a reina d'Anglatera, que l'aborreixen, i només resa per enllestir-les el més aviat possible per poder tornar a la lectura.
Els habitants del palau estan disgutats pel nou caràcter de la reina i la intentaran influir.

Val la pena llegir aquest llibre. És una novel·la curiosa, original, divertida i senzilla que et portarà al plaer de la lectura,com a la protagonista. És molt recomanable.

Frase extreta del llibre:
<<Els llibres són meravellosos ¿oi que si? va dir al vicerector, el qual va mostrar-s'hi d'acord-. Encara que corri el risc de semblar que parlo d'un bistec -va continuar la reina-, trobo que ens deixen més tendres que abans de llegir-los.>>