Tot sota el cel

Autor/a: Matilde Asensi

Editorial: Planeta Editorial

Any de la publicació: 2006

Gènere: Aventura

Pàgines: 406

Llengua disponibles: Català i Castellà



Elvira és una pintora espanyola que viu desde fa anys a París. Un dia, rep una carta on li diuen que el seu marit (Remy) ha mort a la casa que tenen junts a Xangai, en mans d'uns lladres que van entrar-hi per robar. 

L'Elvira haurà d'anar cap a Xangai, acompanyada de la seva neboda Fernanda (el qual l'Elvira es va veure obligada a cuidar-la quan la Fernanda es va quedar orfa) per fer-se càrrec de l'herència de Remy. Un cop allà descobriran que no hi haurà cap herència, sinó tot el contrari, molts deutes.

Els dos amics del marit, un irlandès Paddy tichborne i el antiquari Lao Jiang, informaran a l'Elvira, que el seu marit va morir en mans de la banda "Green Gang" (la banda de verd). Aquesta banda buscava un objecte relacionat amb el mapa del tresor del primer emperedor Qin Shi Huang.

Tots aniran a ajudar a l'Elvira a buscar el tresor en tota una aventura perillosa. 

Personalment aquest llibre em va decebre molt. Es fa llarg, pesat i avorrit. L'acció arriba molt tard i va avançant molt lentament.

Hi ha massa detalls explicatius i molt repetitius. Molts dels detalls de la cultura oriental no s'acaben d'enendre bé, per part del lector. Personalment, crec que es podria haver estalviat aquests detalls.

Li vaig agafar molta mania a l'Elvira. Em feia l'efecte que anava de moderna per la vida, però que critica a tothom. Sobretot a la seva neboda, el qual li tirava perletes com: gorda, lletja, tonta... tot i que al final la seva neboda fa un gran canvi; s'aprima, aprèn xinès, etc..

En general tots els personatges no acaben d'enganxar, i la historia no acaba mai. 

En resum, em va costar molt acabar de llegir-lo.

Va ser el primer llibre que em vaig llegir de la Matilde Asensi (d'això ja fa anys) i sempre que veig un llibre d'ella li vull donar una segona oportunitat. Al final, però, em decanto sempre per un altre llibre. 

Frase extreta del llibre: 

<<Sóc prudent, Paddy, com diu Sun Tzu, de vegades ens hem de moure "ràpid com el vent, lent com el bosc, rabent i devastor com el foc, immòbil com una muntanya".>>