Solo un muerto más

Autor/a: Ramiro Pinilla
Editorial: Tusquest Editores
Any de publicació: 2010
Pàgines: 274
Genere: Policíac




En plena postguerra, Sancho Bordaberri decideix obrir una petita llibreria a Getxo, tot i que el seu somni és, en realitat, ser escriptor com els seus ídols Hammet i Chandler. 

Però hi ha un problema; totes les editorials li retornen els manuscrits que ell ha enviat.

A la Platja, Sancho es queda pensatiu i trist després que setze vegades les editorials  li hagin retornat el seu manuscrit. Se'n recorda que l'any 1935 abans de la guerra a Getxo i va haver un intent d'assassinat, i també un assassinat. Les víctimes van ser els bessons Leonardo i Eladio, tot i que només van matar a Leonardo.

Com que el succés va passar poc abans d’esclatar la gerra, es va començar a investigar l’esdeveniment però mai el van resoldre i ho citaven com si només fos un mort més.

Passat 10 anys del succés, Sancho troba una oportunitat i pensa que la millor manera d’escriure un llibre és ser ell mateix qui ha de resoldre el cas. Es farà anomenar detectiu Samuel Esparta i l’ajudarà Koldobike, la noia que treballa amb ell a la llibreria. Tota aquesta investigació passa enmig dels esdeveniments de la divisió blava.

La novel·la comença interesant però a mesura que va avançant el llibre, perd intensitat. Poc sorprenent, ja que des del principi es pot intuir qui és l’assassí.

També et deixa sense saber el motiu de l’assassinat, tot i que pels fets que passen, es pot mig intuir.

Em dóna la impressió que Ramiro Pinilla s’ho ha passat molt bé escrivint aquest llibre.

Una chica cualquiera

Autor/a: Arthur Miller
Editorial: Tusquest Editores
Any de la publicació: 1997
Pàgines: 94
Gènere: Narrativa
Llengua disponible: Català i espanyol




Janice viu a Nova York i és una noia poc agraciada de cara. A la seva infantesa, la seva mare li va ensenyar un anunci de "Cosmopolitan" i li va exclamar "aquella és una bellesa!".

Janice es va casar amb gran admiració per Sam, un home amb idees polítiques d'esquerres dels anys trenta.

La relació d'ells dos és freda i Janice està descontenta amb el poc cas que li oferix el seu marit Sam. En canvi, en Sam, està molt més preocupat per la política i la militància.

Quan Sam decidedix llistar-se com a militant Nazi americà, Janice s'adona que el seu matrimoni mai va ser per amor i que potser va ser per por a la soledat. Quan en Sam torna de la guerra, Janice decideix tirar pel dret, deixar-l'ho i continuar la seva vida lluny d'ell.

M'ha agradat aquest llibre. És fa curt i senzill de llegir. La protagonista m'ha caigut molt bé.

Llibre Recomanable.

Frase extreta del llbre:
<<Janice pensa que la majoria de la gent es casa no per un amor submís, sinó per trobar justificació l'un amb l'altre.>>

Seda

Autor/a: Alessandro Baricco
Editorial: Edicions de la Magrana
Any de la publicació: 1997
Pàgines: 96
Gènere: Narrativa
Llengua disponible: Català i espanyol




Segle XIX, Hervé Joncour de Lavilledieu (Fança), per viure, compra i ven cucs de seda. Està casat amb l'Hélèna, i no tenen fills.

Arriba una epidèmia que afecta les cries de cucs de tot europa. Hervé decideix anar a l'altra banda, a Síria i a Egipte, però l'epidèmia també acaba arribant fins aquests països.

Baldabiou un home que 20 anys enrera havia entrat el poble, recomana als criadors de cucs de seda de Lavilledieu confiar amb en Hervé Joncour per anar al Japó a comprar cucs de seda. Aquell temps Japó vivia completament separada de la resta de la humanitat, refusant qualsevol contacte amb la resta, prohibint l'accés a qualsevol estranger i eren resignats a vendre la seva seda. 

Un cop a Japó, Hervé compra els ous dels cucs seda (idea de Baldabiou per poder tenir seda). Quan ja ho té tot enllestit i es disposa a empendre el camí de tornada, un home japonès li fa entendre a Hervé que Hara Kei el vol veure'l.

Hara Kei és l'amo de Japó. L'hi pregunta a Hervé que qui és i què fa allà (tot això amb francès). Hervé li explica el millor possible, sense saber fins a quin punt Hara Kei era capaç d'entendre'l. Mentres ells dos tenien aquesta conversa, hi havia una dona que no tenia els ulls orientals i el qual el seu rostre era el d'una noieta. El rostre d'aquesta dona, Hervé no l'oblidarà mai. 

M'ha agradat aquest llibre. Com diu en la descripció del llibre, això no és una novel·la. Ni tampoc un conte. Això és una història. Es podria dir que és una història d'amor. Però si només fos això, no hauria valgut la pena explicar-la.
L'argument d'aquesta història és el triangle amorós de Hervé, la dona que els seus ulls no eren orientals i Hélèna que sembla un personatge secundari, però cap al final del llibre descobreixes que estàs equivocat.
Una història curta, senzilla de llegir-la, sensual, i amb un final sorprenent.

Frase extreta del llibre:

<< S'hauran adonat que aquests homes observen, el seu destí tal com, la majoría, solen observen un dia de pluja.>> 

Bruixa de dol

Autor/a: Maria-Mercè Marçal

Editorial: Edicions 62

Any de la publicació: 2006

Pàgines: 158

Gènere: Poesia

Llengua disponible: Català

Aquest llibre és un recull de poemes en què l'autora parla de la solitud, la llibertat, l'amor, el desamor i el feminisme.

A mi m'agrada la poesia, però tot i agradar-me aquest gènere, moltes vegades no entenc els poemes. Això fa que agafar un llibre de poesia em costi molt. Suposo que deu ser per aquest motiu que no llegeixo més poesia. 

El que més m'ha agradat d'aquesta edició, és el final del llibre, en què hi ha una part íntegra dedicada a ser una guia dels poemes. Et diu que busquis una paraula al diccionari per poder entendre millor el poema, et subratlla una paraula per guiar-te...  
Hi ha un moment en aquest apartat, en què diu que es copïi en un paper a part, els poemes que més t'hagin agradat (encara que no els hagis entès). Jo hi he fet cas, i he copiat els poemes que més m'han agradat.

Si algú a qui li agrada la poesia, em vol recomanar un autor/a, serà benvingut!

poema extret del llibre:
<< Avui, vint-i-u de desembre,
he sortit al balcó:
sota una pluja que la amainava
he vist els testos, les olles, els pots
de conserva plantats d'atzavares,
de cintes, begònies, geranis i cactus,
de cabellera de la reina
i d'alegria de la casa. I el gessamí, que si se'm mor, no se'm mor.
Feia molts dies que no sortia al balcó
corrent darrere d'amors i d'altres coses..>>

Thérèsa Raquin

Autor/a: Émile Zola

Editorial: Alba Editorial

Any de la publicació: 2002

Pàgines: 324

Gènere: Narrativa

Llengua disponible: Espanyol




La família Raquin està formada per la senyora Raquin, el seu fill Camille, el gat François i viuen a Vernon.

La senyora Raquin tracta amb molt d'afecte el seu fill, com si encara fos un infant. Camille és una persona que sempre està malalta, pateix totes les febres i totes les malalties possibles. La senyora Raquin, per la seva part, vol apartar a Camille dels accidents de la vida. Vol que no vagi a treballar, ni a estudiar; Camille es torna un ignorant.

Un dia, la família rep la visita de Thérèsa (cosina de Camille) i hauran de cuidar-la després de quedar-se orfe de mare.

La senyora Raquin cuidarà a Thérèsa com una filla més.  Thérèsa és una noia amb una salut de ferro però serà criada com una malalta, igual que Camille. Compartirant medicaments, no sortirà de casa... Amb aquesta vida, Thérèsa es va tancant en ella mateixa, parla en veu baixa, camina sense fer soroll, es queda callada i sense moure's de la cadira, és una noia sense expressió a la cara.

La senyora Raquin és comença a alterar en pensar què li passarà al seu fill després que ella ja no hi sigui. Deixarà sol el seu fill malalt? Qui el cuidarà? Arriba a la conclusió que haurà de casar els dos cosins.

Vuit dies després de les noces, Camille li diu a la Senyora Raquin que se'n vol anar de Vernon per anar a París. La senyora Raquin després pensa molt en què el jove matrimoni podria tenir descendència, i que ja no n'hi haurà prou amb la seva pensió de jubilada. Per tant, haurien de guanyar més diners.

La família s'instal·la a París. Concretament, al passadís de Le pont-Neuf. La senyora Raquin i la Thérèsa treballarant en una petita merceria (on vendran fils i agulles) i Camille treballarà a les oficines del ferrocarils d'Orleans.

La senyora Raquin es retroba amb un antic amic seu, el senyor Michaud (un ex-comisari de la policia). Des d'aquell dia, el senyor Michaud acompanyat del seu fill (també policia), la seva jove i Grivet (un company de feina de Camille) van cada dijous a la nit, a casa dels Raquin.

Un dia, Camille es retroba amb Laurent, un antic company d'escola. Des d'aquell moment, Thérèsa i Laurent senten una atracció fisica i un desig sexual molt forts. Arribant a l'obsessió, els dos amants veuen com Camille els molesta, els portarà a preparar un assassinat per poder satisfer els seus desitjos. Però potser, no els acaba de sortir gaire bé.

En aquesta novel·la, Émile Zola descriu molt bé l'evolució psicològica de dues persones després de cometre un assasinat. 

No és una novel·la d'acció, sinó d'anàlisi de cada pensament i d'emoció de cada personatge de la novel·la. Gran part de la novel·la ens explica els sentiments de culpabilitat entre els dos amants que no aconsegueixen gaudir d'aquesta relació. T'enganxa perquè vols saber què passarà i com acabarà aquesta història entre els dos amants. 

Frase extreta del llibre:

<< Quan no hi ha esperança pel futur, el present és tenyeix d'una detestable amargo.>>

Jane Eyre

Autor/a: Charlotte Bronte

Editorial: Alba Editorial

Any de la publicació: 1999

Pàgines: 696

Gènere: Narrativa

Llengua disponible: Espanyol

Jane Eyre és una nena orfe. La seva custòdia se l'ha quedat la seva tia política, una dona poc afectuosa i que no tolera la Jane.

La seva tia decideix portar-la a un orfenat (miserable) perquè així ja no haurà de cuidar-la més.

La vida en aquest orfenat serà penosa.El director i tresorer de l'orfenat, el senyor Brocklehurst (en una de les seves poques visites), humilia la Jane obligant-la a pujar en un tamboret durant tot el dia i fins l'hora de sopar.
En aquest orfenat coneixerà a dues persones que la faran canviar de conducta: la senyora Temple i la Helen, una nena orfe.
A l'orfenat hi haurà una epidèmia de Tifus i per desgràcia moriran algunes nenes de l'orfenat. Després d'un temps, l'epidèmia anirà desapareixent i es començarà a investigar els motius del brot de Tifus.
La reputació del senyor Brocklehurts quedarà desprestigiada després de saber en quines condicions obligava a estar les nenes.
Després d'això, diverses persones ajudaran a augmentar la qualitat de vida de l'orfenat.
Jane passarà 8 anys més a l'orfenat i adquirirà coneixements com parlar en francès, tocar el piano, saber cusir... 

Amb divuit anys, Jane decideix que és hora d'independitzar-se i comença a anunciar-se com institutriu en els diaris.
Després d'uns dies, Jane rep una carta de la senyora Fairfax, la majordoma de la mansió Thornfield. Jane serà l'institutriu d'Adèle, filla d'una ballarina francesa i del que ara té la custòdia el senyor Rochester, l'amo de la mansió Thornfield.
La vida de Jane Eyre trontollorà en arribar a la mansió Thornfield. 

Aquesta novel.la és una delícia llegir-la. Et deixa amb les ganes de seguir llegint per a saber què li continua passant a la Jane. Et commou, els personatges te'ls creus, la història està molt ben explicada i molt ben executada.
L'escena entre Jane i Helen al llit és commovedora, els diàlegs que mantenen Jane i Rochester són profuns i aguds. Cap dels dos vol quedar malament davant de l'altre i es posen a prova i diuen el que pensen. 

Per molts adjectius bons que escrigui, em quedaré curta al descriure aquest llibre.
He gaudit molt d'aquesta novel·la, m'ha atrapat des de la primera pàgina. M'ho he passat realment bé llegint-la.

Vaig llegir Jane Eyre perquè en una pel.lícula van anomenar aquest llibre i en aquest moment em va picar la curiositat. 

Jane Eyre és una lectura imprescindible.

Frase extreta del llibre:
<<La sort ha reservat un racó per a vostè. De vostè depèn agafar amb la mà la fortuna que li ofereixen. Que ho faci o no, és discutible.>>

L'estiu que comença

Autor/a: Sílvia Soler

Editoral: Planeta Editorial

Any de la publicació: 2013

Pàgines: 223

Gènere: Narrativa 

Llengua disponible: Català i espanyol

L'estiu que comença ens explica la història de dues famílies, els Balart i els Reig, del poble de Sorrals. Aquestes dues famílies estan unides per l'Elvira i la Roser, amigues de la infància. 

La història ens comença explicant que les dues amigues estan embarassades al mateix temps. L'Elvira, d'un nen (l'Andreu) i la Roser, d'una nena (la Júlia). 

Com cada any, per la nit de Sant Joan, les dues famílies celebren l'aniversari de la Júlia. A la taula no hi pot faltar una magnòlia com a decoració, flor que es troba en el jardí de la família Balart.

La nit dels divuit de la Júlia farà que tot canviï per a les dues famílies. Els matrimonis Balart i Reig passen una setmana al País Basc i tornen per celebrar amb els fills la revetlla de Sant Joan. Però aquell viatge de retorn farà que les vides de les dues famílies trontollin.

Anirem veient com la Júlia i l'andreu maduren, com van passant els anys. Com tota la familia dels Balart i dels Reig es tornen a trobar cada any per la nit de Sant Joan, i  sempre comencen a brindar per l'estiu que comença!

L'estiu que comença no em va acabar d'enganxar, potser perquè el vaig llegir en un moment de crisis de lectura. Potser d'aquí uns mesos me'l tornaré a llegir. També em vull llegir un altre llibre de la Sílvia Soler, "Petons de diumenge". 

El llibre està molt ben explicat, amb delicadesa, els personatges te'ls creus i és fàcil identificar-te amb algun d'ells. 

Sembla una mica còmic explicar aquest llibre ara, ja que la història passa a l'estiu i just aquesta nit comença l'hivern :)

Frase extreta del llibre: 
<< Cadascú viu el dolor com pot, no com vol.>>

Res a témer

Autor/a: Julian Barnes

Editorial: Angle Editorial

Any de la publicació: 2010

Pàgines: 285

Gènere: Inclassificable

Llengua disponibles: Català i espanyol



"Res a témer" no és una novel.la on l'estructura del relat està ordenat en tres parts (principi, nus i desenllaç). És un llibre biogràfic i/o una narració de Julian Barnes.

Barnes ens ofereix un conjunt de reflexions i narracions dels seus temes preferits; la literatura, la música, França, l'art, Déu, la religió i la mort. 

Julian Barnes ens parla com és la seva família: el seu pare era un home callat, i la seva mare parla pels descosits i sempre ha de donar la seva opinió com: <<tinc dos fills, un dels meus fills escriu llibres que puc llegir però que no entenc, i l'altre, escriu llibres que puc entendre però que no puc llegir>>. Els seus avis, que l'avi tenia predilecció pel germà de Barnes. Al germà l'anomena durant tot el llibre com "el filòsof". Que com filòsof, creu que els records sovint són falsos.

Els temes principals del llibre són la religió, la por a la mort i com podem afrontar-la. Barnes aprofita per citar a diferents filòsofs i escriptors per explicar-nos que pensen ells sobre aquests temes.

També ens parla sobre la mort de diferents escriptors com Daudet. Deia que, per ell, la mort s'havia convertit en una mena de persecució, un enverinament de la seva vida, fins a l'extrem que ja no podia canviar de pis sense que els seus ulls busquesin automàticament el lloc per on treurien el taüt.

Personalment, és un llibre que m'ha atrapat. Des de la primera pàgina, ja estava enganxada. És divertit i entretingut, sobre les reflexions que ens narra al llarg de les 285 pàgines del llibre.

frase extreta del llibre:

<< La vida no és llarga ni curta... simplement es fa lenta.>>

Tot sota el cel

Autor/a: Matilde Asensi

Editorial: Planeta Editorial

Any de la publicació: 2006

Gènere: Aventura

Pàgines: 406

Llengua disponibles: Català i Castellà



Elvira és una pintora espanyola que viu desde fa anys a París. Un dia, rep una carta on li diuen que el seu marit (Remy) ha mort a la casa que tenen junts a Xangai, en mans d'uns lladres que van entrar-hi per robar. 

L'Elvira haurà d'anar cap a Xangai, acompanyada de la seva neboda Fernanda (el qual l'Elvira es va veure obligada a cuidar-la quan la Fernanda es va quedar orfa) per fer-se càrrec de l'herència de Remy. Un cop allà descobriran que no hi haurà cap herència, sinó tot el contrari, molts deutes.

Els dos amics del marit, un irlandès Paddy tichborne i el antiquari Lao Jiang, informaran a l'Elvira, que el seu marit va morir en mans de la banda "Green Gang" (la banda de verd). Aquesta banda buscava un objecte relacionat amb el mapa del tresor del primer emperedor Qin Shi Huang.

Tots aniran a ajudar a l'Elvira a buscar el tresor en tota una aventura perillosa. 

Personalment aquest llibre em va decebre molt. Es fa llarg, pesat i avorrit. L'acció arriba molt tard i va avançant molt lentament.

Hi ha massa detalls explicatius i molt repetitius. Molts dels detalls de la cultura oriental no s'acaben d'enendre bé, per part del lector. Personalment, crec que es podria haver estalviat aquests detalls.

Li vaig agafar molta mania a l'Elvira. Em feia l'efecte que anava de moderna per la vida, però que critica a tothom. Sobretot a la seva neboda, el qual li tirava perletes com: gorda, lletja, tonta... tot i que al final la seva neboda fa un gran canvi; s'aprima, aprèn xinès, etc..

En general tots els personatges no acaben d'enganxar, i la historia no acaba mai. 

En resum, em va costar molt acabar de llegir-lo.

Va ser el primer llibre que em vaig llegir de la Matilde Asensi (d'això ja fa anys) i sempre que veig un llibre d'ella li vull donar una segona oportunitat. Al final, però, em decanto sempre per un altre llibre. 

Frase extreta del llibre: 

<<Sóc prudent, Paddy, com diu Sun Tzu, de vegades ens hem de moure "ràpid com el vent, lent com el bosc, rabent i devastor com el foc, immòbil com una muntanya".>> 

Una lectora poc corrent

Autor/a: Alan Bennet
Editorial: Empúries
Any de la publicació: 2008
Gènere: Ficció
Pàgines: 95
Llengua disponible: Català i Castellà



La protagonista d'aquest llibre és la reina d'Anglatera "Isabel II".

Un dia passejant pel jardí del castell de Bucckingham, els gossos del castell no paren de bordar. La reina, curiosa, seguix els lladrucs que la portaran a un indret desconegut dels seus mateixos jardins. En un racó del jardí, descobreix una biblioteca mòbil pels treballadors del castell. Allà coneix l'únic usuari de la biblioteca, en Norman Seakins, un ajudant de cuina del castell de Buckingham.
Aquell dia agafarà un llibre de préstec una mica obligada per les circumstàncies. Sense saber-ho, cau en la temptació de llegir-lo. Des d'aquell moment, les visites a la biblioteca mòbil seran freqüents i també les xerrades on l'assessorarà en Norman.
La reina "Isabel II" s'aficiona a la lectura, on sa majestat deixa de banda les seves obligacions com a reina d'Anglatera, que l'aborreixen, i només resa per enllestir-les el més aviat possible per poder tornar a la lectura.
Els habitants del palau estan disgutats pel nou caràcter de la reina i la intentaran influir.

Val la pena llegir aquest llibre. És una novel·la curiosa, original, divertida i senzilla que et portarà al plaer de la lectura,com a la protagonista. És molt recomanable.

Frase extreta del llibre:
<<Els llibres són meravellosos ¿oi que si? va dir al vicerector, el qual va mostrar-s'hi d'acord-. Encara que corri el risc de semblar que parlo d'un bistec -va continuar la reina-, trobo que ens deixen més tendres que abans de llegir-los.>>

Momo

Autor/a: Michael Ende

Editorial: Alfaguara

Any de la publicació:1973

Gènere: Juvenil

Pàgines: 288

Llengua disponible: Castella

Momo (la protagonista) és una nena orfa que viu al bosc, al costat d'un poble on tots els habitants la tracten com una filla més, una germana, una amiga..., especialment amb els dos amics l'escombriaire Beppo i en Gigi un guia turístic".

Momo té un do, el de saber escoltar els problemes dels altres. Només en escoltar-los, aconsegueix que les persones que estan tristes es sentin millor, les que estan avorrides s'inventin coses divertides... Però l'arribada dels homes de gris farà trontollar la vida de tots els habitants d'aquest poble, on els prometen que estalviar temps és el millor que poden fer. Aviat, ningú estarà disponible per jugar, dormir i/o deixar temsp per a la imaginació. Momo serà l'única que no es creurà les idees dels homes de gris amb l'ajuda de la tortuga Casiopea junts s'enfrontaran a la dictadura dels homes de gris per tornar a veure als seus amics i tornar a jugar amb ells.

Momo és un llibre que recomano a tothom de llegir, almenys, un cop a la vida (es tingui l'edat que es tingui). És un llibre juvenil, però jo el vaig llegir amb 22 anys (més o menys) i em va agrada molt.

És un llibre on queda molt clar que parla de la societat en què vivim, d'una menara molt filosòfica i, podríem dir, poètica. Una critica molt constructiva de com vivim el dia a dia, de com l'ésser humà està massa ocupat treballant i de com anem perden virtuts, com la paciència i/o el saber escoltar als altres.

Podem dim que Momo representa els nens, la innocéncia, la sinceritat, entre altres, i els homes de gris representen la societat d'avui dia, l'egoisme, l'enveja, la impaciència...

Aquest llibre és idoni pels que diuen que no tenen temps de llegir.

Frase extreta del llibre: 
<<Existeix una cosa molt misteriosa, però molt quotidiana. Tot el món la practica, tot el món la coneix, però molts pocs es paren a pensar en ella. Quasi tots es limiten a rebre-la com ve, sense fer preguntes. Aquesta cosa és el temps.>>