Autor/a: Matilde Asensi
Editorial: Planeta Editorial
Any de la publicació: 2006
Gènere: Aventura
Pàgines: 406
Llengua disponibles: Català i Castellà
Elvira és una pintora espanyola que viu desde fa anys a París. Un dia, rep una carta on li diuen que el seu marit (Remy) ha mort a la casa que tenen junts a Xangai, en mans d'uns lladres que van entrar-hi per robar.
Elvira és una pintora espanyola que viu desde fa anys a París. Un dia, rep una carta on li diuen que el seu marit (Remy) ha mort a la casa que tenen junts a Xangai, en mans d'uns lladres que van entrar-hi per robar.
L'Elvira haurà d'anar cap a Xangai, acompanyada de la seva neboda Fernanda (el qual l'Elvira es va veure obligada a cuidar-la quan la Fernanda es va quedar orfa) per fer-se càrrec de l'herència de Remy. Un cop allà descobriran que no hi haurà cap herència, sinó tot el contrari, molts deutes.
Els dos amics del marit, un irlandès Paddy tichborne i el antiquari Lao Jiang, informaran a l'Elvira, que el seu marit va morir en mans de la banda "Green Gang" (la banda de verd). Aquesta banda buscava un objecte relacionat amb el mapa del tresor del primer emperedor Qin Shi Huang.
Tots aniran a ajudar a l'Elvira a buscar el tresor en tota una aventura perillosa.
Personalment aquest llibre em va decebre molt. Es fa llarg, pesat i avorrit. L'acció arriba molt tard i va avançant molt lentament.
Hi ha massa detalls explicatius i molt repetitius. Molts dels detalls de la cultura oriental no s'acaben d'enendre bé, per part del lector. Personalment, crec que es podria haver estalviat aquests detalls.
Li vaig agafar molta mania a l'Elvira. Em feia l'efecte que anava de moderna per la vida, però que critica a tothom. Sobretot a la seva neboda, el qual li tirava perletes com: gorda, lletja, tonta... tot i que al final la seva neboda fa un gran canvi; s'aprima, aprèn xinès, etc..
En general tots els personatges no acaben d'enganxar, i la historia no acaba mai.
En resum, em va costar molt acabar de llegir-lo.
Va ser el primer llibre que em vaig llegir de la Matilde Asensi (d'això ja fa anys) i sempre que veig un llibre d'ella li vull donar una segona oportunitat. Al final, però, em decanto sempre per un altre llibre.
Frase extreta del llibre:
<<Sóc prudent, Paddy, com diu Sun Tzu, de vegades ens hem de moure "ràpid com el vent, lent com el bosc, rabent i devastor com el foc, immòbil com una muntanya".>>
El vaig llegir fa una pila d'anys i a mi em va fer passar una bona estona. En aquella època, en la que llegia molt menys, Asensi era un dels meus autors de referència, perquè a casa els pares agradava molt, eren llibres d'aventures per passar una estona i una mica més enrevessats que altres que es podien llegir. Encara avui Asensi està en el meu top 10 d'escriptors més llegits, i és la primera escriptora, si no m'equivoco. Però en un moment de la història, les meves ganes de llegir-la es van fondre. De vegades penso que hauria de tornar-hi, va començar una trilogia del qual vaig llegir només el primer. A casa els pares tenen els altres, potser m'hi animi algun dia.
ResponEliminaJo et recomanaria 'L'últim Cató', que és potser la seva obra més reconeguda. Ara, el problema és que penso que es tracta d'escriptora tot o res. El seu estil és sempre igual i canvien els temes. Si aquest no t'ha agradat, potser aquell tampoc t'agradaria, i no estem parlant d'un centenar de pàgines que t'acabes en un moment, precisament...
Benvingut el blog Xexu!
ResponEliminaEl llibre que em recomanes és, precisament, el llibre el qual li vull donar la segona oportunitat a l'Asensi. Per cert! he vist que estàs llegint "Una lectora poc corrent". Espero llegir la teva resenya per saber què t'ha semblat!
Els llibres que poso a la barra lateral són els propers objectius, ara en tinc un entre mans, però si no hi ha res estrany, efectivament el següent és aquest que dius. De vegades passa que et cau un llibre a les mans i trenca la previsió, però de moment, al llarg d'aquesta setmana, el començaré. A veure què tal.
ResponEliminaEstaré atenta a la teva valoració, doncs! :)
Elimina