Autor/a: Julian Barnes
Editorial: Angle Editorial
Any de la publicació: 2010
Pàgines: 285
Gènere: Inclassificable
Llengua disponibles: Català i espanyol
"Res a témer" no és una novel.la on l'estructura del relat està ordenat en tres parts (principi, nus i desenllaç). És un llibre biogràfic i/o una narració de Julian Barnes.
"Res a témer" no és una novel.la on l'estructura del relat està ordenat en tres parts (principi, nus i desenllaç). És un llibre biogràfic i/o una narració de Julian Barnes.
Barnes ens ofereix un conjunt de reflexions i narracions dels seus temes preferits; la literatura, la música, França, l'art, Déu, la religió i la mort.
Julian Barnes ens parla com és la seva família: el seu pare era un home callat, i la seva mare parla pels descosits i sempre ha de donar la seva opinió com: <<tinc dos fills, un dels meus fills escriu llibres que puc llegir però que no entenc, i l'altre, escriu llibres que puc entendre però que no puc llegir>>. Els seus avis, que l'avi tenia predilecció pel germà de Barnes. Al germà l'anomena durant tot el llibre com "el filòsof". Que com filòsof, creu que els records sovint són falsos.
Els temes principals del llibre són la religió, la por a la mort i com podem afrontar-la. Barnes aprofita per citar a diferents filòsofs i escriptors per explicar-nos que pensen ells sobre aquests temes.
També ens parla sobre la mort de diferents escriptors com Daudet. Deia que, per ell, la mort s'havia convertit en una mena de persecució, un enverinament de la seva vida, fins a l'extrem que ja no podia canviar de pis sense que els seus ulls busquesin automàticament el lloc per on treurien el taüt.
Personalment, és un llibre que m'ha atrapat. Des de la primera pàgina, ja estava enganxada. És divertit i entretingut, sobre les reflexions que ens narra al llarg de les 285 pàgines del llibre.
frase extreta del llibre:
<< La vida no és llarga ni curta... simplement es fa lenta.>>
Ja veig que és d'aquells llibres que quan sé de què van penso que no llegiré. Probablement em perdo moltes coses, però prefereixo un altre tipus d'històries. Després és quan, per casualitat o no, cau a les meves mans i acabo pensant que està molt bé. Així que deixaré que passi això, de moment no m'hi esforço, veurem si acaba caient a les meves mans.
ResponEliminaA veure si algun dia et cau a les teves mans per casualitat :) Si que és cert que pots pensar que saber de què va, fa que puguis pensar que no et pot enganxar i que ja no vulguis donar-li una oportunitat.
ResponEliminaA mi em va sorprendre i resulta molt interessant conèixer les reflexions de l'escriptor i les dels músics, filòsofs sobre temes tan quotidians com la vida, la mort, etc.